miércoles, 19 de mayo de 2010

Jacum dai zeis...















     Giacomo Bonutti, clamât “Jacum dai zeis”, al faseve il marcjadant ambulant, al jere nassût a Paradîs di Pucinie tal 1855, e al viveve a Talmassons.
Al vignive clamât il “Re dai marcjâts”, al è deventât famôs pai soi scherçs, pe sô origjinalitât e improvisazions.

     Lis contis di Jacum dai zeis a son cognossudis dapardut il Friûl, tant di meretâsi insiemi al mussut un monument, tal comun di Codroip.
Us contarai une piçule conte, che à fat il zîr dal Friûl, come dutis lis sôs storiis .

     A mi me àn contade cussì......

     Une dì Jacum biel lant a cjase sô, cul cjar cjamât di marcjanzie, al viôt che la perpetue dal plevan dal so paîs, e meteve a suiâ des cjamesis, volìnti fâi un scherç al predi, di scuindon al cjape su une e se puarte a cjase.

     Tal doman si met su cheste cjamese, cumbinazion che al passâ denant de canoniche si cjate tu a tu cul plevan, chest, che nol saveve il fat, i dîs:
- bundì… Jacum, cemût vadie? -,
- eh..siôr plevan, (e passantsi la man tor il golet de cjamese) i rispuint:
- un tic comudute di cuel –
- ma va la, tu simpri tu âs lis tôs -  i disè il predi,
- eh no “Lustrissim” cheste volte e je des sôs - !!

O varès capît che l’umôr di Jacum al jere sclet, ma che al saveve fâ ridi cu la sô grande umanitât.

Mandi. 
---               

 

No hay comentarios: