jueves, 2 de diciembre de 2010

"Il Cjanton di Anute" Gno nono Elie Luch

.
Cuissà di ce gjernazie che al vignive chest cognon, o ai simpri savut che al jere di Sante Marie la Lungje, sposant me none Isidore Tavano, di Sclaunic.
La ultime tape le àn fate a Bunzic, comprantsi cjase e cjamps, tirant su sîs fîs.
A vevin ostarie, coloniâi, zuc di balis. Te stale, cuatri vacjis, doi cjavai, dut al filave par ben…fintremai che il diaul al à metude la code. None Isidore tun moment e je partide cul Signôr, un tetan, e veve 45 agns.
 
Mancjant il tamon al mancje dut, i frutaçs si sbandarin gjoldint la libertât, metint man te casele. Il nono, no savint frenâ a timp, al è restat bessôl, i mascjos a partirin pal Belgjo, altris pe Argjentine; lis zovinis si son sposadis, restant il nono cuntune  fie vedrane e maladice.

Unevore religjôs, nol sopuartave sinti blestemà, purtrop te ostarie al scugnive tasè e gloti…in chei agns in Friûl si blestemave.
Tal paîs lu clamavin “Lio”. La sabide al leve a Spilimberc  e il martars a Codroip a comprâ chel che i coventave pe buteghe e pal  tabachin, al comprave ancje besteam.
Il negozi al scomençâ a sbandâsi, nol lave ben, al veve debits, si sintive ancje strac, cussì al decidè di dai la responsabilitât  a une fie sposade. In pôc timp il cuc si e fat paron di dut, e lui paron di nuie, par altri odeât dai altris zinars e criticât in  paîs. Al à paiat cjar chel fal…puar nono.

La vecjaie le à passade mal, sierât in cjamare, sofrint, preant, mancul mal che al jere  religjôs, al saveve perdonâ.
O ricuardi che al vignive in cjase nestre disìnt ae mame: -¡! Nene, chest an al è l’ultin ¡! -. Ma cu la sô grinte al è rivât ai 96 agns…

A Bunzic o vin vût Plevans che duravin pôc, il nono al faseve il “predi”, intant che il Vescul al pensave cui mandâ. Ce biele vôs che al veve, al intonave propit  ben di alt, ducj i fruts e il femenam fasìnti cor, ce cjantadis, si començave dentri glesie finint in place. Pecjât che nol podeve dî messe, si altris funzions: il rosari tal mês di Mai, jespui la domenie,  insiemi  al muini Emili.
E cun San Pieri, a varan montât un cor, par cjantaitji lis laudis al nestri Creadôr.

2 comentarios:

Unknown dijo...

Eh, altris timps e altris mûts.Mi é plasude un grum le peraule doprade femenam:-)
Mandi

Galliano dijo...

Jaio,

O viôt cun plasè che tu ses un atent letôr, tant tal cjatâ peraulis gnovis come: femenam, par diti il vêr mi risulte simpatiche ancje a mi.
Po a done Bete tu i as cjatât: fruç invezit di fruts.
Tal mio paîs Tresesin, il treseman no contaminât al diseve: Bezs par bêçs, Fruzs par fruts.
Mancul mal che il furlan tes sôs diferencis al si capis lu stes.

Buinis fiestis in salût.