miércoles, 26 de agosto de 2009

Ricuârts di migrants...e di nâfs



     Partint da l’an 1880, e fin ae prime vuere mondial (1914), la emigrazion taliane e fo des plui numerosis tra chês rivadis a la argjentine. Tal profîl dal emigrant al  predomine l’om sol: agricultôrs, manoâi, comerciants, ecc, cualchidun come lavoradôr stagjonâl, che daspò di vê fate la specifiche stagjon fasint il racueidôr, il seseladôr e tornavin tal lôr paîs di origjin.

     Altris si fermavin e cul timp a fasevin vignì la famee che jere restade in Italie. In chest periodi i talians a fondin coloniis impuartantis tal interni dal paîs, in chei agns il teritori argjentin al jere spopolât e si veve bisugne di man d’opare par lavorà lis imensis estensions di tieris. Di dutis formis dovût a dificoltâts par podè acedi ae proprietât de tiere, tancj a forin a vivi tes grandis citâts fasint altris mistîrs.

     I talians in argjentine a forin conservânt lis lôr usancis e costums tal vivi il dì par dì, mantignint vîf il ricuart dal lôr paîs.

     Il flus migratori  al è stât interot jenfri lis dôs vueris mondiâls. Daspò dal 1945 si vierç un altri periodi migratori caraterizât da un gnûf profîl: za no son agricultôrs, ma operâus specializâts  par lavorà tes gnovis industriis argjentinis. Si pues considerâ sierât in forme definitive tor i agns sessante.  
    La metât de popolazion, si pense che e à tra i soi assendents a emigrants talians. Par chel al è une vore comun sintì a dì:

I Argjentins a son dissendents…des nâfs”
------------
     Par traspuartâ a tancj milions di personis a coventavin un grum di nâfs. Il larc viaç a traviers dal ocean atlantic al durave su par ju trê setemanis, dipendiint de velocitât dal bastiment.
    Si partive dal puart di Gjenue, cun destin finâl Buenos Aires, cun variis fermadis intermediis. Familiârs e amiis mi contarin che a rivarin cun chestis nâfs, e in chestis datis.

“Piroscafo Principessa Mafalda”, (Novembar dal 1923).
“Nave Reggia Vittorio E. III”,  (Novembar dal 1925).
Piroscafo “Duca D’Aosta”, (Febrer dal1926).
Piroscafo “Principessa Maria”, (Març dal 1939).
Piroscafo “Santa Cruz”, (Zenâr dal 1949).
Transatlantico “Conte Biancamano”, (Dicembar dal 1951).
M/n “Augustus”, (Avost dal 1952).
---

1 comentario:

Unknown dijo...

Ho pubblicato di recente un post sul mio blog personale riguardo una cartolina di mio nonno che ho trovato.Un saluto a tutti....
http://francobollicollection.blogspot.com/